La meva història
Soc la Ingrid i vaig néixer i créixer en una casa de camp, envoltada de natura i d’animals. Els meus avis vivien en una casa al costat de la dels meus pares, de manera que la seva presència i la convivència amb els animals van formar part del meu dia a dia des que era ben petita.
Una infància envoltada d’animals
El meu avi tenia animals de granja, entre els quals hi havia cabres, ovelles, conills i gallines, i jo em passava hores acompanyant-lo a pasturar el ramat i a cuidar els animals. Recordo especialment un gos d’atura català que l’ajudava amb les ovelles. Era extraordinàriament intel·ligent i em fascinava observar com treballava, com estava pendent del meu avi i com era capaç d’entendre-ho tot. Sense saber-ho, aquelles estones ja m’estaven ensenyant molt sobre la comunicació entre les persones i els gossos.
A casa també teníem gossos i sovint hi havia cadellades. Com a filla única, els animals es van convertir en els meus companys de jocs, d’aventures i de descobertes. Vaig créixer observant com les mares cuidaven les seves cries, com es comunicaven entre elles i com cada gos tenia una personalitat pròpia.
Però un dels records més especials que conservo és el de dos dels nostres gossos: el gos d’atura i una de les nostres gosses. Cada matí m’acompanyaven fins a la parada de l’autobús de l’escola i després tornaven sols a casa. Quan jo tornava a la tarda, tots dos ja m’hi estaven esperant. No sabré mai com s’ho feien per saber l’horari ni com sabien a quina hora havien de venir a buscar-me. Era una cosa tan habitual que, per a mi, formava part de la normalitat.
També era una època en què els animals anaven solts pel carrer i les portes de les cases estaven obertes. Aquest era també el motiu pel qual teníem tantes cadellades.
No recordo aquella etapa sense la companyia d’almenys un gos al meu costat. Al barri, tothom em coneixia per aquesta relació tan especial que tenia amb els gossos.
Amb el temps, he entès que aquelles vivències van ser molt més que simples records d’infància. Van ser els meus primers aprenentatges sobre la confiança, la lleialtat, l’observació i la comunicació entre espècies. Són aprenentatges que encara avui formen part de la meva manera d’entendre els animals.
Els cavalls, uns altres grans mestres
Durant l’adolescència vaig descobrir un altre món que em va apassionar: el dels cavalls.
Em vaig iniciar en l’equitació i vaig començar a formar-me tant en les cures i l’atenció que necessiten aquests animals com en la muntada, practicant doma clàssica i salt d’obstacles.
Recordo aquella etapa com una època especialment bonica de la meva vida. Les hores compartides amb els cavalls em van permetre conèixer una altra manera de relacionar-me amb els animals, basada en la sensibilitat, la paciència, el respecte i la confiança.
Sempre he considerat que el cavall és un animal que necessita especialment la nostra comprensió. La seva sensibilitat i la seva manera de percebre l’entorn ens obliguen a prestar atenció als petits gestos, a les reaccions i a tot allò que ens comunica sense paraules.
Amb els cavalls vaig continuar desenvolupant una capacitat que ja havia començat a adquirir de petita amb els gossos: la importància d’observar abans d’actuar, de respectar els ritmes de cada animal i de construir una relació basada en la confiança.
Aquella experiència va enriquir encara més la meva manera d’entendre els animals i va deixar una empremta que m’ha acompanyat fins avui.
La meva formació
Vaig decidir convertir aquesta passió en una part encara més important de la meva vida i formar-me professionalment en el món de l’educació canina. Volia aprofundir en el coneixement dels gossos, entendre millor la seva manera de comunicar-se i adquirir les eines necessàries per ajudar-los i acompanyar-los de manera respectuosa.
Aquesta formació em va permetre donar una base professional a tot allò que havia après al llarg dels anys a través de la convivència amb els animals. Les experiències de la infància i l’adolescència, juntament amb els nous coneixements, van anar construint la meva manera de treballar i d’entendre la relació entre les persones i els gossos.
Actualment practico agility, una activitat que em permet continuar compartint temps amb els gossos i reforçar el vincle amb ells. L’agility combina comunicació, confiança, coordinació i treball en equip, i representa molt bé la manera com entenc la relació amb els animals: des del respecte, la motivació i la complicitat.
Avui puc dir que els animals han estat presents en totes les etapes de la meva vida. Primer, com a companys de jocs i de descobertes; després, com a grans mestres de sensibilitat i confiança; i, finalment, com una part essencial de la meva formació i de la meva vida actual.